El virgo de Viçanteta
9,75€
Josep Bernat i Baldoví
(Edició de Batiste Sanramon / Andreu Tintorer)
Una de les raons que, a part de les personals i familiars, pogué dur a demorar tretze anys la publicació d’El Virgo de Viçanteta fon la vigència de l’absolutisme i la por a la censura. En l’obra (una de les peces teatrals més cèlebres de Bernat i Baldoví) Viçanteta, en acabant de mantindre relacions sexuals en Pasqualo, vol casar-se per a conservar l’honor. En opinió d’alguns especialistes la trama de l’obra podria tindre relació en l’orige del matrimoni entre Juliana i Bernat i Baldoví. El grau i la cantitat de referències sexuals d’esta peça no es repetiran en el restant de la seua obra. Quan la va escriure, Bernat i Baldoví tenia 24 anys. No obstant això, al marge de la seua edat, El Virgo de Viçanteta és l’obra que, segons el bibliógraf suecà J. Antoni Carrasquer Artal, dona inici al teatre valencià modern. També hi ha la possibilitat de que l’única intenció del text fora la de fer fruir als seus amics, a l’hora que pressionaria als pares de Juliana en relació al matrimoni.
Descripció
Dos anys abans que el seu companyó d’aventures Josep Bonilla es llicenciara en Dret ho va fer Josep Bernat i Baldoví. Corria l’any 1831. Tan sols un mes tart rebé el títul de doctor, despuix de presentar una tesis sobre la jurisprudència. A l’any següent contragué matrimoni en Juliana Artal Miñana.
Esta jove pertanyia a una de les famílies més acomadades de Sueca. Alguns estudiosos han relacionat l’escritura d’El Virgo de Viçanteta en les noces entre Juliana i Bernat i Baldoví (els progenitors de la nóvia sempre foren reticents ad este enllaç perque considera que la seua filla podia aspirar a casar-se en un candidat millor).
El text fon escrit en 1832 (l’any de l’enllaç), si be no se publicà fins a 1845. Encara que la família de Bernat i Baldoví gojava de bona posició i encara més la de la seua dòna, abdós tingueren molts conflictes econòmics a lo llarc de les seues vides a causa dels deutes que generava l’escritor: desembossos per a publicacions, fins polítics i, ademés, se li ha atribuït certa debilitat pel joc. Un còctel nociu per als contes del matrimoni Bernat-Artal.
Durant l’espai de temps que es produïx entre la finalisació d’El Virgo de Viçanteta i la seua publicació, l’obra circulà de manera clandestina. En tot cas, en independència de les raons que hagen motivat la seua escritura i publicació, El Virgo de Viçanteta s’ha convertit en una de les obres valencianes de major èxit popular. Andreu Tintorer la definix com a obra «de cult» i explica l’abast del seu desvergonyiment tenint en conte l’época en que va vore la llum.
