Arròs i tartana
14,95€
Novela de Vicent Blasco Ibáñez
(Edició d’Antoni Ruiz Negre)
Arròs i tartana és la primera de les “noveles valencianes” de Vicent Blasco Ibáñez. Publicada en 1894 com a folletí per entregues en el diari El Pueblo, ha conegut des de llavors numeroses edicions i traduccions. L’obra se construïx sobre una deliciosa trama protagonisada per una família de botiguers del barri del Mercat que s’enfronta a una pèrdua sobrevenguda de recursos econòmics. Ambientada en els principals escenaris de la ciutat de Valéncia de finals del XIX, recorre tot el calendari festiu de l’época, des del Carnestoltes i les Falles fins al Corpus, la Pasqua i el Nadal. Ya el començament de la novela, en l’image d’eixe chiquet abandonat per un pare que no pot mantindre’l, més allà de l’image costumista, du implícita una crítica social evident que no abandonarà el restant del llibre.
La traducció de la novela, publicada en motiu del 150 aniversari del naiximent de Blasco Ibáñez en 2017, ha corregut a càrrec de l’escritor Antoni Ruiz Negre.
Descripció
Vicent Blasco Ibáñez (autor d’Arròs i tartana)
Vicent Blasco Ibáñez (Valéncia C., 1867-Menton, 1928) és el màxim representant del naturalisme lliterari en llengua castellana. Entre la seua prolífica i extensa obra destaca especialment la seua colecció de “noveles valencianes”, entre les quals, ademés de la present Arroz y tartana, se troben unes atres com La barraca, Cañas y barro o Flor de Mayo.
Encara que Blasco era valenciaparlant, escrigué de forma majoritària en castellà, a excepció d’alguns diàlecs i relats curts per a l’almanac de Lo Rat Penat, complint aixina en la petició del seu amic Constantí Llombart.
No obstant, la fonda impronta que l’autor ha deixat en l’imaginari colectiu valencià va més allà de la seua producció lliterària. Blasco fon també un fervent republicà i moltes de les seues idees encara troben resò en els nostres dies. Participà activament en la I República espanyola i s’opongué a la dictadura de Primo de Rivera. Muigué en Occitània, llunt de la seua Pàtria i en declarar-se la II República el seu fèretre fon traslladat des de Menton fins al Cap i Casal, a on fon rebut per una fervent i multitudinària massa de valencians.