Binomi. L’hora dels poetes
10,00€
Si be popularment s’identifica a la poesia com un art que apela a la sensibilitat més que a les idees, a l’emoció més que a la raó, lo cert és que també hi ha una gran poesia que penetra en els dos móns a l’hora. I, sí, en estos poemes la sensibilitat desborda, pero també apareixen importants reflexions entorn als grans temes que marquen l’existència: vida, amor, desamor, abandó, desesperació, mort, contemplació, resignació…
Els autors han optat per unes composicions en que no trobarem ni rima ni mètrica, lo que no impedix el ritme de cadascuna d’elles, una forma de versar que, encara que renuncia voluntàriament a l’encossetament de la poètica més tradicional, tria una atra forma que, en realitat, no inventen. Ells, com els grans autors de les vanguardes decimonòniques o de principis del segle XX, es decanten per la llibertat, per l’espontaneïtat, sense renunciar a la musicalitat, a la bellea d’embastar les paraules i a la seua justa expressió.
Descripció
Emili Ridocci i Miquel naixqué en Valéncia en 1958. En la década dels setanta, anys d’efervescència política, ve cridat per la necessitat i l’atractiu del valencianisme, moviment en el qual coneix a Marga, la seua dòna.
En 1979 guanya el premi Xavier Casp de poesia en la primera convocatòria dels Premis Lliteraris convocats per la revista Murta en el seu poemari Tres crits espigolats des d’una gola. Participà en el primer llibre d’ensenyança de valencià de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana.
Flor Natural dels CII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia organisants per Lo Rat Penat, sent l’autor més jove en guanyar-la. També obtingué de la Flor Natural dels Jocs Florals de Paterna. Colaborà en el llibre A espentes del silenci. Analectes d’una necròpolis perduda (1991). És autor, entre atres, dels poemaris Argila i marbre (Lo Rat Penat, 1996) i Maria i Guillem. Apunts per al dia que comenceu a preguntar (Aitana Editorial, 1998).
Enric Calvo i Dolz naixqué en el Cabanyal en novembre de 1949. Premi “Ateneu Marítim” de Narrativa (1987). En 1991 colabora en el llibre colectiu A espentes del silenci. En 1992 guanya el Premi de novela “Miquel Adlert”, i publica Espurnes i fanc (poesia) i La llarga nit (narrativa).
En 1994 obté el premi Ciutat de Valéncia de narrativa en valencià “Constanti Llombart”. En 1995 conseguix el premi “Vicent Monzó” de narrativa, i és nomenat Escritor de l’Any per l’Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (Aellva). En 1996 conseguix el premi de poesia “Vila de Catarroja”. En 1997 obté el premi de novela curta de l’Ateneu Cultural Paterna, i el premi “Amic d’Or” de les Lletres d’Amics del Marítim. En 2013, 2016 i 2019 torna a conseguir el premi de novela curta de l’Ateneu Cultural Paterna. En 2022, en El viage, conseguix el premi “Federic Feases” de novela, otorgat per l’Entitat Cultural Valenciana El Piló de Burjassot.
