El Papa de la mar
15,00€
Novela de Vicent Blasco Ibáñez
(Edició d’Antoni Ruiz Negre)
En El Papa de la mar Blasco alterna la trama en el present -una ambigua relació romàntica entre Claudio Borja, un jove poeta, i Rosaura Salcedo, una rica viuda argentina- en l’evocació de l’història del Papa Luna: de Benet XIII, protagoniste del Cisma d’Occident de l’Iglésia Catòlica (1378-1417).
Pedro Martínez de Luna, si be aragonés de naiximent, tingué un important raïlam valencià, puix passà gran part del seu pontificat en Peníscola, des d’a on mai deixà de reivindicar que ell era l’únic papa llegítim, front a les reclamacions d’atres dos pontífexs.
Aixina, el romàntic poeta, en l’ambició d’escriure un poema èpic sobre l’oblidada figura del Papa Luna, acabarà recorrent junt a la seua amada els llocs que marcaren l’història de l’obstinat pontífex i d’uns atres protagonistes del Cisma d’Occident, com ara sant Vicent Ferrer.
El dramaturc i escritor Antoni Ruiz Negre és l’autor de la present edició en llengua valenciana.
Descripció
El mercat és un enclau fonamental en l’obra de Blasco Ibáñez; l’autor el coneixia per dins. © Biblioteca Valenciana
Vicent Blasco Ibáñez
Blasco Ibáñez (Valéncia C., 1867-Menton, 1928) és el màxim representant del naturalisme lliterari en llengua castellana. Entre la seua prolífica i extensa obra destaca especialment la seua colecció de «noveles valencianes», entre les quals, ademés de la present Flor de Mayo, se troben unes atres com La barraca, Cañas y barro o Arroz y tartana.
Encara que Blasco era valenciaparlant, escrigué de forma majoritària en castellà, a excepció d’alguns diàlecs i relats curts per a l’almanac de Lo Rat Penat, complint aixina en la petició del seu amic Constantí Llombart.
No obstant, la fonda impronta que l’autor ha deixat en l’imaginari colectiu valencià va més allà de la seua producció lliterària. Blasco fon també un fervent republicà i moltes de les seues idees encara troben resò en l’actualitat. Participà activament en el moviment polític republicà i s’opongué a la dictadura de Primo de Rivera. Muigué en Provença, llunt de la seua Pàtria, i en declarar-se la II República el seu fèretre fon traslladat des de Menton fins al Cap i Casal, a on fon rebut per una fervent i multitudinària massa de valencians.
