Taronges: l’art de preparar-les i menjar-les.
12,00€ 6,00€
Receptari Post Thebusem. Pròlec de Gregorio Marañón
La taronja és molt més que un fruit cítric per als valencians; és un símbol del nostre camp i del nostre territori. Juntament en l’arròs, la taronja ha segut, des de fa més de doscents anys, un dels productes agrícoles més rellevants per al conjunt de la nostra economia. La vida d’aquells que s’han dedicat a la seua producció i venda, no obstant, no sempre ha segut tan idílica com les cançons populars que fan referència als camps de tarongers, als llauradors o a l’horta de Valéncia. En qualsevol cas, la taronja ha estat i continua estant molt present en l’imaginari colectiu valencià.
Agotat
Descripció
Taronges: l’art de preparar-les i menjar-les.
Fragment del text del Dr. Marañón
[…] esta fruita, a la qual anuncia la flor més delicada de quantes existixen, conté en el seu sí rosat considerable proporció de les misterioses i imponderables vitamines, que comuniquen a 1’organisme virtuts físiques i funcionals insospitades. Falten encara estudis definitius del poder vitamínic de la taronja; sobretot de la taronja espanyola, les numeroses varietats de la qual exigixen investigacions molt particulars en este i uns atres aspectes, com després tindrem ocasió de vore. Pero indiscutiblement sabem pels treballs de numerosos autors, el resum dels quals podem trobar en el llibre de Steppy i Gyorgy, Avitaminosen (Berlin, 1927), que la taronja ocupa entre totes les fruites el segon lloc pel seu contingut en vitamina B. Solament la tomaca la supera i li seguix la llima. Esta vitamina B eixercix beneficis incontables sobre la fisiologia, protegix la nutrició dels nervis, excitant l’apetit i les secrecions digestives, regula les oxidacions generals i l’aprofitament dels aliments, principalment dels hidrocarbonatats i greixos… etc… etc.Pero ademés de la vitamina B conté la taronja, en creixcudes proporcions, la vitamina C denominada antiescorbútica, perqué si falta en l’alimentació apareix el síndrome escorbútic, ben conegut en les seues formes escandaloses, encara que ignorat en les seues formes lleus, que són freqüentíssimes en els chiquets. Estes propietats vitamíniques, indispensables per al bon creiximent i el bon equilibri nutritiu, multipliquen l’eficàcia purament alimentícia i energètica de la taronja. Pot dir-se per estes raons, que els chiquets que prenguen suficients taronges no tenen perqué prendre els tònics pomposos que els meges receptem. No res supera, en esta edat, a la fruita, que exclou la necessitat d’unes atres ajudes farmacològiques. Si es cert que a on entra el sol no entra el mege, no ho es menys que a on entra la fruita en abundància, no haurien d’entrar les medicines […]
